Vaig començar el meu viatge a Cuba a l’Aeroport de Barcelona. Començava un llarg vol fins a Charlotte (EEUU). Una nit en un tètric motel de carretera americà, un esmorzar depriment i un curt vol després arribàvem a l’Habana.

Vaig treballat sense parar fins a 12 hores abans del viatge així que, les hores de vol les vaig invertir en planificar una mica l’itinerari. No ens vam plantejar res més enllà d’on dormiriem cada dia així que, tot ignorant el catàleg d’entreteniment a bord, vaig obrir la guia impacient per planificar-ho tot. Museus, activitats, restaurants, carrers, carrerons. 10 minuts abans d’aterrar ho tenia tot escrit i organitzat en horaris, temps de trasllat, mitjans de transport, TOT.

Des del moment en que vaig trepitjar aquella ciutat vaig comprendre que podia tirar a la paperera el meu planning, els meus horaris i les meves notes. Cuba és un altre món, un altre ritme, una altra manera de veure la vida. Valia més no obsessionar-me amb els horaris; perquè mai saps quan seràs atès en una casa de canvi o quan algú decidirà tornar del seu esmorzar per entregar-te el vehicle de lloguer, només us diré que 1 hora i mitja d’esmorzar, 1 hora després de començar la jornada, no són suficients per un cubà. Era exactament el que necessitava, allunyar-me de timmings, escaletes i obligacions. Així que ràpidament vaig canviar el mood i em vaig deixar portar per una cultura especial, un ritme caribeny al que, ja us avanço, és fàcil acostumar-s’hi.

Em va sorprendre la riquesa artística de l’Havana. Em va fascinar sentir música 24/7 als carrers, a les cases, als locals. Em vaig divertir amb la seva gent i la gran quantitat de “personatges” que hi ha per metre quadrat. Em va deixar sense paraules “El Valle del Silencio”. Per a què enganyar-nos, també em van desagradar algunes coses, com l’incivisme generalitzat al país. Però en general Cuba em va emocionar. Fer-ho en cotxe i al nostre aire va ser excitant i també còmode logísticament. Ens va permetre anar sobre la marxa, ens va portar a conèixer llocs màgics, a viure situacions imprevistes, a interactuar amb gent meravellosa i a captar instants en un país, que no és perfecte, però on tot té ànima. Un ànima que ho converteix tot en màgic, espercial i el record de la qual, sempre portarem amb nosaltres.

En aquest i els següents posts us detallaré cada etapa del nostre viatge que va començar i acabar a l’Havana passant per Viñales (Valle del Silencio), Cienfuegos, Trinidad, Cayo Coco i Santa Clara. Comencem pel principi…

 

L’Havana, beneïda decadència

 

L’Havana és decadència. En això hi estarem d’acord tots els que l’hem visitat. Però beneïda decadència. Sembla que algú ha col·locat amb precisió totes i cadascuna de les imperfeccions en el lloc adequat. Els edificis cauen, la pintura s’encrosta, les branques es colen per les finestres d’edificis abandonats, però el seu conjunt és bell, bellíssim. Una variada paleta de colors s’alça entre els carrers bruts i animats d’una ciutat ancorada en un altre temps. S’hi sent música les 24 hores del dia. Sí, a les 7 del matí també. “La Bicicleta” de Shakira és un despertador un xic molest, però ESTÀS A L’HAVANA!!!! Desperta i comença a recórrer els seus carrers. No hi ha temps per perdre.

 

Llocs imprescindibles que et recomanaran totes les guies

 

  • La Habana vieja: Perd-te pels seus carrers, beu mojito, escolta música en directe. Inverteix temps a entrar a les llibreries, tenen autèntiques joies. Intenta comprendre el sistema entrant en algun cèntric supermercat. Sopa en algun dels seus paladars, si pot ser en un balcó, millor. Beu molta aigüa tota l’estona i evita engalipadors que et faràn pagar 15CUC per un mojito a casa de la seva tia fent tarannà del seu do de gents 😉

 

  • La Plaza de Armas, el Planetari i la Cambra Fosca: La Plaza de Armas i els edificis que la formen estan completament restaurats. El lloc és preciós i sorprèn trobar allà un dels planetaris més moderns del món. No deixis de visitar-lo i entra en la Cambra Fosca per a veure una vista de l’Havana 360º.

 

 

  • Fes el guiri: Lloga un cotxe antic amb conductor i passeja per la zona d’ambaixades, al·lucina amb la Plaza de la Revolución i les seves mítiques escultures de El Che i creua el barri xinès a bord d’un descapotable vermell dels anys 50. Sí, a l’Havana també hi ha Chinatown. Els conductors solen fer un paper de guia i nosaltres vàrem aprofitar per preguntar-li sobre la seva forma de vida, els seus sistema polític, etc. En general no els agrada parlar d’això però amb ell vàrem poder parlar obertament del tema i va ser molt interessant.

 

 

“Hasta la Victoria Siempre” la mítica escultura de El Che a la Plaza de la Revolución

 

 

 

La posta de sol al Malecón, un instant màgic.

 

 

Havana, uh, nah, nah

Surt a ballar. La música i el ball són un MUST al país. Els cubans han nascut amb un disc de salsa sota el braç i porten el ritme a la sang. Escoltaràs “Guantanamera” una vegada cada 2 hores com a mínim i ja saps el que diuen “dónde fueres, haz lo que vieres”.

 

Callejón Hamel: No sabria per on començar per a descriure aquest carrer. Música, street art, santería i Bilongo. Després us explicaré la composició d’aquest beuratge traïdor. El nostre outfit de turista i la nostra cara de pòquer ens va delatar i de seguida ens va agafar un noi per a donar-nos un tour pel carreró. Al principi ens vàrem resistim una mica però va valer la pena fer el recorregut amb ell, perquè ens va explicar tota la història d’aquest lloc tan especial i dels Orishas. El carrer no és més que una representació de la Santería, una religió heretada dels seus avantpassats africans, rituals i creences de la qual s’han transmès de manera oral de generació en generació. Fan peticions a les Orishas amb ofrenes de fruites, flors i que, segons expliquen, sempre es compleixen, la clau és que aquestes peticions no han de tractar-se de coses materials ja que el que els Orishas concedeixen bona o mala fortuna, NO COSES. Escriuria deu pàgines sobre aquest lloc, però si estàs llegint això visitaràs l’Havana tard o d’hora així que deixaré que jutgis per tu mateixa/o. Cada dia a les 12 del migdia l’escola de música del barri surt pel carreró a tocar la seva música. Ah! i el noi que us ho haurà explicat tot el recorregut bé mereix una propina… Sobre el bilongo només diré 4 paraules; aiguardent, mel, llimona i gel.

 

“Me muero contigo”, al Callejón Hamel.

 

 

La Fábrica del Arte Cubano: Has sortit de festa alguna vegada en una Galeria d’Art? A l’Havana, com no, és possible. La Fábrica del Arte Cubano és una Galeria de l’Art Contemporani que hauràs vist i una discoteca. Amb les seves copes, les seves faldilles curtes, les seves suors, les seves ballarugues. Amb tot! En realitat la FAC és molt més que la meva explicació simplista. Ells es defineixen com: “un gran laboratori de creació interdisciplinari que exposa el millor de l’art contemporani de Cuba, amb un marcat enfocament social i comunitari. Una antiga fàbrica d’oli transformada en un espai generalista que s’obre a l’intercanvi entre les diverses manifestacions artístiques que conviuen en el mateix edifici”.

Per a entrar es formen unes cues brutals així que millor anar-hi molt aviat per a poder gaudir de totes i cadascuna de les seves sales. Si et despistes i arribes més tard del que deuries, pots treure la cartera i pagar a uns amables joves que et colaràn a la cua tan a prop de la porta com puguis pagar. No els busquis, recorda que la teva cara d’incredulitat et delata com a turista i ells mateixos s’acostaràn a tu.

 

Com això no és una guia de les serioses no m’estendré més, googleja “fabrica del arte cubano en cuba” i a-l.lu-ci-na.

 

 

Arte parece, discoteca es….

 

 

Bonus Track: Menjar i beure a l’Havana

En qualsevol paladar menjaràs una mica millor o una mica pitjor però en general no esperis grans tiberis a Cuba. Pollastre, porc i arròs. Sense molta varietat i amb cuinats molt senzills. La ropa vieja és el plat més típic i el que millor vam menjar va ser a la mitiquísima Bodeguita del Medio.

 

La Guarida: un encert en la planificació del viatge va ser reservar una partida del pressupost a sopar la Guarida. Un temple de la gastronomia cubana i lloc habitual de famosos de tot el món (podràs sopar a la mateixa taula que va sopar Beyoncé i això per a mi ja és un gran QUÈ). Él preu és elevat (40-50cuc) però val la pena perquè serà dels pocs llocs on menjar una mica diferent a l’illa i fins i tot podràs degustar un bon vi. Americà o xilè, això sí.

 

Pel que fa al beure el mojito, la cervesa “Cristal” o “Bucanero” i l’aigua embotellada seran els teus millors aliats per a combatre la calor i la humitat.

 

A la Guarida no només menjaràs com els Déus, el lloc és espectacular i un bonic exemple de la Benïda decadència de la que parlàvem abans…

 

 

Seguim cap a Viñales, al següent post. Mentrestant, si vols conèixer més sobre el país i planteges viatjar-hi aviat, contacta amb nosaltres aquí