Em va sorprendre la riquesa artística de l'Havana. Em va fascinar sentir música 24/7 als carrers, a les cases, als locals. Em vaig divertir amb la seva gent i la gran quantitat de "personatges" que hi ha per metre quadrat. Em va deixar sense paraules "El Valle del Silencio". Per a què enganyar-nos, també em van desagradar algunes coses, com l'incivisme generalitzat al país. Però en general Cuba em va emocionar. Fer-ho en cotxe i al nostre aire va ser excitant i també còmode logísticament. Ens va permetre anar sobre la marxa, ens va portar a conèixer llocs màgics, a viure situacions imprevistes, a interactuar amb gent meravellosa i a captar instants en un país, que no és perfecte, però on tot té ànima. Un ànima que ho converteix tot en màgic, espercial i el record de la qual, sempre portarem amb nosaltres.